Autors

L’època daurada dels rellotges de sol de Mallorca, que començà durant el període il·lustrat, afavorí l’aparició de nombroses obres dedicades a la gnomònica. La investigació en diverses biblioteques públiques i privades de Palma (ampliada recentment per R. Soler) posa de manifest l’extraordinària popularitat que aquesta ciència assolí al llarg del segle XVIII.

La relació que segueix correspon a les obres localitzades.

VICENÇ MUT

Cronista del Regne de Mallorca i autor d’un original mapa de l’illa. El 1649 escriví Tabla sobre los espacios horarios para fabricar los reloxes de declinante en la altura del polo de Mallorca. (Font: R. Soler)

ANTONI FONT I ROIG

Prior del convent dominicà ??? de Manacor, natural de Maria de la Salut. El 1670, en morir, foren compilats alguns escrits seus entre els quals hi ha la Disgressio de constructione et fabrica horologium solarium. L’obra s’estructura en cinc capítols amb dues aplicacions detallades per a Mallorca. (Biblioteca Pública de Mallorca)

ANÒNIM del segle XVII ?

L’absència de la primera pàgina impedeix conèixer l’autor i la data del Tratado de reloges, que aborda el càlcul amb aplicació de raons trigonomètriques i logaritmes. Tracta expressament de les hores babilòniques, que denomina mallorquines, ja que: “Agora solo se conservan en Mallorca”. (Biblioteca Pública de Mallorca)

MIQUEL CARBONELL

Pintor i estudiós matemàtic. El 1723 escriví Libro de rellotges solares en el que se enseña de hacer rellotges en llano y en paredes, a cualquier viento descubiertas, levantadas a plomo, o inclinadas hacia tierra, y otras cosas para esto necesarias.

L’obra es conservava a la biblioteca de Monti-sion, però actualment és en parador desconegut. Segons Joaquim M. Bover, l’original era format per 240 pàgines, sense comptar la gran quantitat de plànols, dibuixos i figures geomètriques que l’il·lustraven i l’ornaven.

JOAN OLIVER ROSSELLÓ

Prevere natural de Felanitx (1731-1799). En el seu Manual de varios reloxes y sus reglas mas faciles y seguras para su formación, escrit el 1757, explica, amb l’ajut d’alguns dibuixos, les fórmules escaients per construir “los más usuales y provechosos como son orizontales, verticales y laterales, declinantes, inclinantes, babilónicos, esféricos, portátiles, solares y nocturnos...”, a més de com col·locar els signes i els tròpics en el rellotge o com posar les hores babilòniques o itàliques. (Biblioteca del monestir de Santa Maria la Real)

Joan Oliver també fou un prolífic creador de rellotges de sol. En un altre escrit seu, en què descriu la genealogia de la possessió familiar de Son Oliver, diu: “Emprengué la gnomonica o sciencia de fabricar rellotges així solars com lunars, polars y portatils, en lo que me entretenguí y extrem en la mia joventut y los gustos que me encontrave en lo dit exercici fabricantme molts y en diferents parts, en Palma, en Inca, en Santanyí, y en la vila y en tota part que se oferig així en poblat com en rafals, oratori o possessions, de modo que los primers verticlas declinants que vaix fabricar foren a la mia casa y habitació de Son Oliver ya en loa any 1750”. (-P. Xamena Fiol- Fundació Cosme Bauzà, Felanitx). Aquests primers rellotges construïts per Oliver encara poden contemplar-se a l’esmentada possessió; en canvi dels altres rellotges citats és impossible de localitzar-los, ja que no indica el lloc concret on són.

FRA MIQUEL DE PETRA

Un altre autor destacat fou el frare caputxí fra Miquel de Petra (1741-1803). Aquest reconegut home de ciència, arquitecte i pedagog, va escriure, el 1767, un Manual de reloxes solares, en el qual, a més de les conegudes fórmules i explicacions per delinear els models més corrents, inclou taules per fer rellotges verticals declinants i per conèixer l’altura del sol a qualsevol hora, ambdues calculades per a la latitud de Mallorca. (Biblioteca Bartomeu March)

Igual que el seu antecessor, fra Miquel de Petra també feu un bon nombre de rellotges de sol. En aquest cas, una còpia del seu manual inclosa en les Misceláneas históricas, de Lluís de Vilafranca, ofereix una relació completa d’aquests rellotges i n’indica la situació exacta, l’orientació i la data de construcció. Aquestes dades ens han permès localitzar alguns d’aquests rellotges.

FRA JOSEP MARIA DE MALLORCA

Frare caputxí de llinatge Comelles (1680-1768), autor del manuscrit Fracmentos matemáticos. És una obra que s’assembla més a un almanac astronòmic de l’època, ja que tracta diverses matèries, entre les quals la gnomònica ocupa 39 pàgines i 15 figures. Disposa de nombroses taules, moltes de calculades per l’autor mateix. Aplica el càlcul logarítmic i aborda altres aspectes com el càlcul d’almicantáradas. (Biblioteca Pública de Mallorca)

JERONI BERARD I SOLÀ

Més conegut per ser l’autor de la Historia de las villas y poblaciones de Mallorca, J. de Berard i Solà, membre de la Reial Acadèmia de Sant Fernando i destacat impulsor del moviment il·lustrat, va escriure, el 1779, un complet tractat de gnomònica que incloïa el càlcul trigonomètric com a mètode de construcció de tot tipus de rellotges de sol.

En les més de tres-centes pàgines de la seva obra La gnomónica practica balear, Berard ofereix diferents taules per fer rellotges declinants i per saber la longitud de les ombres i el alba i el ocàs, a més d’instruccions per a la construcció i l’ús d’instruments de càlcul i astronòmics, mètodes de preparació del color i de les superfícies, i lemes i mots en llatí.

Aquest compendi de gnomònica, al qual l’autor incorpora innovacions teòriques i pràctiques, manté, malgrat el temps que ha transcorregut, tota la seva vigència i utilitat. (Biblioteca Balear de la Real)

----------------------------------