Distribució

“El rellotge de sol és omnipresent a l’illa...” Amb aquesta frase de Arthur Byne i Mildred Stapley (Casas y jardines de Mallorca, Palma, 1982) podria resumir-se perfectament la especial proliferació de aquests instruments per tota la nostra geografia.

En general, la quantitat de rellotges és directament proporcional a la extensió i al grau de urbanització dels municipis. Tot i que les diferències entre uns i els altres arriben a ser apreciables, no es pot parlar de comarques especialment privilegiades.

Com és lògic, la presència de rellotges de sol en el àmbit rural és molt major que en els nuclis urbans. Concretament tres quartes parts dels rellotges catalogats es troben en possessions o en les innumerables cases de camp, on gràcies a la ubicació en lloc ben visibles i assolellats, els rellotges de sol constituïren durant molts anys el principal i més fiable sistema de càlcul horari. En canvi, als pobles i ciutats, la limitació de espais pròpia de la estructura urbana i la consegüent mala orientació i insolació de gran part dels edificis en justifiquen la menor difusió. En aquests casos, es troben a les esglésies i els convents, i en casos excepcionals també n'hi ha en edificis particulars.

Palma

Palma presenta algunes divergències respecte del esquema de distribució exposat.

Mentre que en les nombroses cases de possessió dels voltants de la ciutat i, en especial, a la zona compresa entre les carreteres de Sóller i Puigpunyent hi ha la major concentració de rellotges de l’illa (amb alguns rellotges a peu de camí per a ús dels antics traginers). En el nucli urbà hi ha una elevada quantitat, que, a diferència dels altres municipis, s’acosta al 50% del total. La majoria es localitzen en carrers i patis del nucli antic.

Rellotges famosos

En contrast amb el anonimat que ara els caracteritza, antigament els rellotges de sol eren ben coneguts pels habitants de Palma i alguns fins i tot arribaren a donar nom als carrers o les places que ocupaven. L’actual plaça de Joan Carles I antigament era coneguda com la plaça del rellotge del Born pel rellotge de sol que hi havia al desaparegut casal de can Despuig (actualment uns grans magatzems). Un altre rellotge molt popular a la seva època era el que hi havia a la actual plaça de Sant Antoni, abans coneguda com “sa placeta des rellotge”.

Pobles

Després de Palma, on sembla lògic que hi hagués més rellotges de sol, són les localitats de Llucmajor i Felanitx les que presenten una població de rellotges superior a la resta de municipis.

La major difusió de aquests elements en les dues localitats podria estar relacionada amb la existència, a la segona meitat del segle XVIII, de experts gnomonistes que dugueren a terme una prolífica activitat constructora. Tasca que després seria continuada per artesans picapedrers locals.

En alguns rellotges de Llucmajor (CRSM 252-52-234-518-478-677-704-498), tots d’excel·lent factura i datats entre 1769 i 1788, es distingeixen clarament els trets d’un mateix autor, probablement responsable de la posterior difusió d’aquests elements al municipi. Quant a Felanitx, passa una cosa semblant amb Joan Oliver, el qual, a més d’escriure un tractat de gnomònica, féu nombrosos rellotges a la vila i en d’altres indrets (vegeu AUTORS MALLORQUINS).

En contrast amb aquests municipis, només les viles de Calvià, Porreres, Artà Sant Joan, Valldemossa i Manacor superen els vint exemplars. Amb tot, són una majoria les poblacions on no s’arriba a la desena de rellotges. Finalment, el petit municipi d’Estellencs, a la serra de Tramuntana, és l’únic en el qual no se n’ha localitzat cap.