Constructors

La majoria dels rellotges de sol de l’Illa son obra d’autors anònims. La manca de signatures o marques que permetin identificar-ne els constructors es deu, entre d’altres causes, al fet que el procediment habitual de construcció requeria una persona instruïda que en feia els càlculs i el dibuix (generalment un clergue) i un picapedrer que en feia l’execució material.

Aquesta col·laboració entre creador i constructor, amb totes les variacions possibles, degué ser bastant habitual durant el segle XVIII. Als arxius de l’església nova de Santanyí es descriu perfectament aquesta societat: “Els tres rellotges de sol son obra del mestre Domingo Font i Roig i els senyà el rd. Antoni Company en l’any 1791. Costaren 4 lliures, 3 sous i 2 d”.

Curiosament, els rellotges construïts en aquella època sempre són declinants. Un segle més tard sembla que alguns picapedrers aprengueren a fer els models més senzills (orientats), bé servint-se de mètodes simplificats, bé aplicant un mateix patró en la seva sempre limitada àrea d’actuació. Això explicaria la proliferació d’aquests rellotges en la citada època, encara que també explica l’aparició d’un nombre més elevat de rellotges “empírics” realitzats al marge de qualsevol regla gnomònica.

Un mètode de construcció curiós, que hem d’incloure en aquesta última categoria, es pot observar en alguns rellotges de la comarca de Llucmajor, de mitjan segle XX.

Els rellotges es traçaven in situ col·locant a la paret un estil que, mitjançant una ròtula doble a la base i una barreta de suport regulable, era convenientment orientat. Posteriorment es dibuixaven les línies i la numeració.

Tot i el caràcter anònim dels constructors de rellotges de sol, en alguns exemples de la mateixa àrea geogràfica no és difícil distingir-hi els trets identificables d’un mateix autor. Un exemple prou clar el trobem en alguns rellotges de Llucmajor, tots d’execució excel·lent i actualment en molt bon estat de conservació (CRSM 252-52-234-518-478-677-704-498).

--------------------------------